JAER v. n.

Jaure o jeure en totes les seves significacions.

"On, deym que com la fembra ama son marit per la amor sensual tan solament, que adoncs ama marit que sia bell e jove e honrat e be vestit e qui sia poderos de molt jaer e usar ab ella..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 305

"Moltes coses jahen en cubert per mija de negligents descobridors..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXCV

"Nenguna cosa no comences, ni anar, ni exir, ni entrar,... ni jaer, ni faer que no faces lo senyal de la creu."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. XV v

"E dix el Tabari que el cura alguns homens que eren en ora d esser contreytz ab lo gra del trevol e foren guaritz. E dix Johan que la ssua ssement dona volontat de jaer ab la femna."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 15, a -b