IRREVERENTMENT adv.
D'una manera irreverent, sense respecte.
"... que no penssa que us sien oblidades, axi com no u son a ell, les greus injuries irreverentment fetes a ell per vos..." Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.233
"E de blasfemar Deu, ço es, dir de cor o de boca irreverentment cosa alguna la qual no sia convenible o pertinent a la bonea o excellencia divinal..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 39, primer punt, cap. primer
| | |