IRETGE s. i adj.

Heretge.

V. herenge, heretge.

"On, per so, Senyer, con los homens descresens, infesels, iretges cuiden apercebre sensualment los secrets de la vostra deitat... per asso son aorbats e son innorables en so que enserquen..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 174