IRAR-SE v. refl.

Airar-se, encoleritzar-se, enfellonir-se.

"... et yo dich a vosaltres que tot hom que se irara ab son frare, aquell sera colpable de juhi..."
Evangeli de sant Mateu Còdex del Palau, f. 4 v

"Si l om savi se contendra ab lo foll e se irara ab ell o se burlara d ell, may trobara repos."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres