IR-SE'N v. refl.

Anar-se'n. Usat només en els temps infinitiu, futur i subjuntiu, així com fa el v. n.

V. ir.

"... que sapien si hic haura bon mestre per que ells s ich puxen profitar e miyllorar, si no e si la vila no n provehie, irien se n en altra part."
Llibre de Consells de Cervera 17 de març de 1393