IR v. n.

Anar (usat solament en els temps de futur).

V. ir-se'n.

"... e aço fara tot .i. mig dia tro que sien los uyls esclaritz, e apres d aço ira al bayn..."
Joan Jacme Alcoatí f. xciij v, a

"... vos perque menats e fets ten aspre vida, no creu que u façats sens raho: digats m o e ire me n."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. IX

"Per que dix: -Yo ire, -e no y ana, que sens anar hi lo guari? a signifficar que, per guarir la anima, ell hi ha a venir..."
Ferrer, Vicent Quaresma 30, V

"... e que tots aquells qui babtisma hauran resebut, e complit sos manaments, viuran en paradis, e los malvats iran en infern eternalment."
Metge, Bernat Lo Somni 843, lib. primer