INJUSTAMENT adv.
D'una manera injusta, mal fundada.
"E grandissima seria la gracia que la majestat sua me poria fer si sol d ella podia haver una vista, car me dona de parer que en tal cars li passaria la fellonia que contra mi te injustament." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXVII
"Si... haveu pres res injustament dels vassalls, o ab demandes gracioses, o ab vexacions,... la restitucio es necessaria..." Ferrer, Vicent Quaresma 132, V
"Movent per veniança, injustament, bregues, guerres, sostenint contra justicia homens de dampnada vida, per la dita raho." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 597, primer punt, cap. tretzč
| | |