HONOR s.

Demostració d'estima, de respecte; tribut de reverència al mèrit, a la virtut.

"Lo Duch feu a Curial molta honor, e tots temps sperava que li demanas Laquesis per muller..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

"E vol dir que l om es tengut de fer honor, axi de paraula com de fet, a son pare e a sa mare, tota hora que lo cars, loch o temps ho requira."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 168, primer punt, cap. quart

"... e per ço les honors en que los avols son posats los tornen en desonors mes que en honors, car les honors com no hagen en si virtuts segons lur proprietat, no les poden donar a negun, e per ço no poden fer la persona esser virtuosa, ans les dites dignitats e honors son ensutzades per les viltats de les avols persones en que son posades."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa IV