GINT adv.

Gentilment, bellament; graciosament.

V. gent.

"... quascun d ells se deu ormejar be e gint, e fer tot son poder per ço que algu d ells no pusca pendre algun dan; encara mes, per ço que l un no pusca fer dan a l altre."
Consolat de Mar tit. VII, cap, CCII

"... tota aquela carn vermeyla sia n levada e taylada ab tezores o ab gaçador com pus gint e pus sotilment pora e guart se que no n vingua dampnatge a l uyl..."
Joan Jacme Alcoatí f. lij v, b

"Gint parlar es dir gran raho e poques paraules."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85 v, col. 1

"E lo emperador acolli lo comte molt gint e al mils que poch."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. X