GENTIL s. i adj.

Que segueix la religió pagana; idòlatra.

"... e comence ab ajuda de Deu e ab aventura a traladar aquell de lenguatge de gentils en lati, e de lati en ebraych..."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 167

"-No deu esser tristor en aquels als quals es salut en Deu e speransa en lo regne dels cels. Mas sien trists los gentils, e ploren los jueus, e planguen sens cessacio los peccados."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné

"Vet que lo teu rey ve tot mansuet, cavalcant sobre la somera e lo polli; la somera, que estava ligada, signiffica la gent judahica; lo polli, que no era ligat, era lo poble gentil e pagua que no era ligat ab ley."
Ferrer, Vicent Quaresma 46, XLIII