GĀBIA s.

Mena de paner, en forma de gābia feta de barrons encroats, que és establert al cap de l'arbre mestre d'un vaixell per a estatge de guaites o combatents.

"... e que hi metessen buįons e ancores e arganels e castells llevadissos, e encuyrar e armar gabies e tot įo que a naus armades feya a mester."
Muntaner, Ramon Crōnica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CV

"Apres, senyor, los .iiij. cavallers aquella nit feren molt ricament emparamentar la gabia de la nau, e entorn de la gabia posaren los quatre scuts..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV

"De la gabia feyen mortals cops ab grans barres de ferro que lanįaven."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"Nau o leny ab gabia, un mazmodi."
Costums de Tortosa lib. novč, rúbr. XIX, I