GAUBAR-SE v. refl.

Vantar-se; vanagloriar-se.

V. gabar-se.

"... jo he guanyades les mesions que tu e jo haviem meses, car ho he acabat so de que m era gaubat..."
Decameron jornª 2ª novª 9ª

"Gaubava s e alegrava s l amic en les noblees de son amat: languia l amic per sobre cogitacions e pensaments..."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 142

"Per que jo m vaig pus enujant
D amor, com va tant mal usant,
E de mant fat que s va gaubant
E may fech res."
Jordi de St. Jordi Los enuigs II