FLORIR v. n.

Ser en un estat brillant.

"Plato vench en Italia hon florien ladonchs los dexebles en Pittagoras per tal que ls vaes he aprengues d ells."
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"... car lo donador no deu donar coses que sien de poca condicio, mas donar coses que apareguen a les gents esser de gran stima hi floresquen en honor e fama..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXII

"... tot lo poble d aquell ciutat se meraveyla en ells resplendir tant apparaylaments reyals, e en els florir tan bella e especiosa juventut..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 519

"Lavors floriren entre ells innumerables poetes e diverses dones per Deu inspirades de parlar en spirit de profecia..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XXI