FINIR v. n.

Acabar, terminar.

V. fenir.

"E encontinent Narnau de Peralta, maestre de gramaticha, dix que no y consentie, com la llur pensio no li pogues esser revocada, tro lo temps condicionat entre la vila e aquell fos finit."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 2; 7 de juny de 1378

"Mas tost sere / de mal o be delliure;
breu sera n mi / la batalla finida."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 37, CXVI

"... any corrent qui començara en la festa de sant Luch primer vinent e ffinira en la festa de sent Johan de juny..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 2 d'agost de 1497