FINIR v. a.
Portar a fi, fer cessar, acabar.
V. fenir.
"On, aytant com les raons son de mellor materia, aytant mes les deu hom finir en la fi..." Llull, Ramon Blanquerna 6, cap. 66
"... fon punit en lo fill, succeydor seu, apellat Dionis, qui fon gitat per sos peccats del regne, e fini miserablement sos dies." Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit. II, cap. IX
"E del primer any, ço es de la primera pagua que fini en la festa de Nadal prop passada li fossen deguts .CCC. sous, per que prega e suplica lo dit Consell que li n fos feyt albara..." Llibre de Consells de Castelló de la Plana 1; 3 de gener de 1375
| | |