EXORBAR v. a.

Cegar, tornar cec (en sentit literal i figurat).

"Altres son cechs e sens hulls... e apres ensutzen los les taules per ço com vivint exorbaren e maltractaren lurs fills, per complaure a lurs mullers madastres d aquells."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"E hanch no s pot dir que l rey Carles ne soltas negu qui en poder d ell ne dels seus vingues, ans com ne prenien negu los tallaven los punys e ls exorbaven."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXVIII

"E d aço m ve / piadosa complanta
com desamor / exorba ma ssenyora,
no conexent / lo servent qui l adora,
ne vol penssar / qual es s amor ne quanta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXIV

"no vol cosir
car prest exorba;"
Roig, Jaume Spill 4.256