EXORAR v. n.
Tornar orat, perdre el seny, enfollir, fer o dir follies.
"E lo marit, per abaxar son erguyl e malicia, de continent que la veya exorar, manava a .I. escuder seu que davant ell matex li donas .I. bon ret e gros..." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI
"quant mal dinar, pijor sopar n agui, callant e soportant! hi quant mal dia, res no m valia: ans pijorava mes exorava." Roig, Jaume Spill 2.581
| | |