ENTRISTIR-SE v. refl.

Esdevenir trist.

"Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus, als feels christians no poch adversant, en les adversitats dels dits christians se gloriege e en les prosperitats s entristexe..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"Guart se axi mateix de alegrar se maçe sobremanera guardant les occupacions inmortals del regiment de son regne, no tenpoch se deu entristir si gorde les grans honors e la divinal magnifficencia que ha en si."
Lletra de reyals custums f. 58

"Vol dir que tu no vuylles bateyllar contra aquella cosa que no t entrestex."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Los ciutadans callaren; e parech que s entristissen."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.243, segona partida, XIIII

"Per la tant desgraciada mort del rey en Johan no se n va entristir molt la terra de Catalunya, car li n volien mal..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 30