EMPENYORAR v. a.

Posar en penyora; hipotecar.

"Pensau que yo us soffire que m empenyoreu la gonella ne les altres coses mies cascun jorn, e yo no fas nit ne die sino filar...!"
Decameron jornª 7ª novª 2ª

"... e si ell li deu fer aquella dita part e no la li fa, lo senyor de la nau o del leny pot empenyorar la part complida per fer compliment a la part que li haura convenguda de fer."
Consolat de Mar tit. I, cap. XLVII

"E axi lo rich hom, sens secors que no poc haver del Papa ne de la casa de França, torna sse n en Cathalunya e empenyora e vene gran res de les sues terres..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXIX

"... yo qui so una pobra donzella me tendria per desaventurada que si tingues enamorat yo li ajudaria tant com me seria possible, encara que n sabes empenyorar la gonella per socorrer lo..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"... e per aquella ocasio, sots certa forma e pactes entre ells convenguts, empenyorar li aquests Condats, los quals apres,... com a seus propris s es perforsat retenir dit Rey de Ffrança..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

"... retengut, empero, que si per ventura vos ho los vostres los dits molins vendre o empenyorar volrets, o alienar o establir, al senyor Infant o als seus succehidors primerament, per spay de .x. dies, saber fassats."
Còdex Lagostera f. IV v; Mallorca, 1239