DONQUES conj.

Doncs.

V. doncs.

"E que seria donques que de vostra bontat, granea e les altres, no nasques e exis amor d on fullassen e florissen e granassen amadors qui us amen e us loen de gran e bona amor?"
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 7, cap. 6

"Veus, donques, la regla declarada: que quan hom vol aconseguir algun be, cove que hom faça la voluntat de aquell qui o dona..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIII

"Donques la nafranza del cridar, del fum, de pols e de calor leugerament se pot guarir."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XX

"Nabot, veus aquesta beyla flor.
-Senyer, hoc, mas aquesta es mylor.
-Nabots, donques coylits ne.
-Volenters, senyer, per ma fe."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.008