DONAR v. a.

Fer do, lliurar, cedir.

"Bona seria pobrea e acaptar sino fos: Deu vos do."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94, col. 1ª

"... demanava a menjar a aquell qui ella havia fardat, e el no li n volia donar, abans li girava la esquena..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"Als homens qui son fora de peccat mortal, dona gracia de obrar en virtuts, e aiustant los gracia de perseverar en be, donant los paciencia en tribulacions, los fa guanyar merits."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 96, segon punt

"Qui dona a Deu, a si mateix dona."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxx, b. Bib. Univ. València

"E lo rey aquell jorn feu molt gran festa, e feu cavallers, e dona grans dons a cavallers e juglars."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II