DONAR v. n.
Batre, ferir, copejar, xocar rudament.
"era aquell Harrich Fontaynes assats bon cavaller e molt fort, e confiava molt de la sua cavalleria, e donant d esperons correch vers Curial..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18
"E com aquests foren sus, lo jorn se feu, e ell ab destrals, ab tota l altra companya, pensa de donar a les portes." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXIV
"E cant se fo inclinat, ell li ac del coltell donat en tal guisa que l ha mort," Llibre dels Set Savis de Roma 1.012
"... li fonch vijares que ab una flama li haguessen donat per la cara." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27
| | |