DONAR v. n.

Batre, tocar de ple en alguna part el sol, el vent, la mar.

"E vejau los raigs del sol, si dona en los torrents."
Ferrer, Vicent Quaresma 64, VII

"... e compara a neu, que stara gran temps que no s regala tro hi dona lo sol."
Ferrer, Vicent Quaresma 133, Xi

"... e feren la via de Castellamar, qui es de lla Napols vers llevant, tot cubertament, que no volch fer la via de Napols, per tal que l sol no ls donas en la cara."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXIV

"E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona a l encontre, e tengueren la volta de Barberia."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIV