DONANT s. i adj.
Que dona, donador. El més donant, el més dient en un acte de subhasta o encant.
"Primo que la guarda se haia vendre la nit per los sobreposats e clavari ab d altres promens bons homens e amichs, e que sia liurada al mes donant a persona bona e sufficient..." Capítols de l'ofici dels peraires Mallorca, 1432
"... lo dit scriva en la dita vila vene o arrenda en encant publich les dites leudes an Thomas Fuster, habitador de la dita vila, axi com a mes donant..." Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 9 de maig de 1418
"Sies conexent en benifets rebuts, e tostemps los pera mes que no valen, car la voluntat del donant deus prear sens mesura." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.409, cap. VII
| | |