DONA s.
Persona del sexe femení.
"-Senyors, clam vos merce que us recort que sots cavallers e fills de dones, e si degut esguart hi es haut, aquesta batalla romandre no pot..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20
"E si, per haver cosa alguna, usa o consent usar de guany sutzeu, abominable o malvat, axi com aquells qui fan homens o dones peccar, o los tenen a aquell us." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 572, primer punt, cap. dotzè
"Dançes e cansons dius que escolten les dones ab gran plaer. No me n meravell, car natural cosa es pendre delit en musicha..." Metge, Bernat Lo Somni 3.729, lib. quart
"E si tu, cavaller, guardes honor a la spasa, que no faces nenguna sutzetat com la portaras senyida, ni li feses violencia nenguna en jaure t ab dona alguna..." Guillem de Vàroich 24, ed. E. N. C., p. 71
| | |