DIUMENGE s.
El primer dia de la setmana, consagrat al descans i a la devoció.
V. dicmenge, digmenge, dimenge, diomenge.
"... que deu donar a meniar tres iorns de la septmana carn, ço es a saber: el diumenge, e en lo dimarts e en lo dijous..." Consolat de Mar tit. III, CXLIV
"E lo diumenge apres l almirayll feu dinar tot hom per lo mati e mana que tot hom se guarnis qui fos en les sues galees..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV
"E en dia del diumenge pregava ls que per gracia de amor e de caritat que tuyt ensemps ab el presesen lur menyar." Vida de sant Apol·loni MS. Moliné
"Item, deu colre los diumenges e totes altres festes manades per la Sglesia a colre..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.070, segon punt
| | |