DIRRUIR v. a.

Derrocar, abatre.

"... vajen als lochs dessus dits, ço es, lla on son o s fan los impediments e empatgs de la dita aygua, per tornar a rao, dirruir, remoure e rellevar l impediment e empatg qui dessus."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

"Quantes ciutats
son dirruydes
e subvertides
per ser ufanes,
pomposes, vanes!"
Roig, Jaume Spill 7.124

"E ajustats los tresors e bens, que ls cremassen, e que cremassen totes les coses, entant que sustenint hun adevi, tota la ciutat fos dirruhida..."
Ferrer, Vicent Quaresma XV

"... es necessari de adobar e reparar e encara fer de nou molts camins, ponts e passos qui, per aygues o en alta manera, son dirruits..."
Orde del rei Alfons el Magnànim València, 20 de gener de 1418. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.562, f. 151)