DIR v. a.

Expressar per mitjà de la paraula; recitar, declamar.

"... e sens que no gosas res dir, comença a plorar... e sens parlar feya maravellar tots aquells que aqui stavan..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"... hagueren gran pahor d ell e digueren li: -Senyor, nos vos dehim de part de tots los barons de Castella, que d uy mes no us entrametes del fet del regne..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. V

"Si dones con reeb lo deposit, aquel qui lo deposit fa, no li diu que n pusca usar."
Costums de Tortosa lib. quart, rúbr. XVII, VI

"-Axi es, dix ell, com tu dius. Lexem estar aço, car declarar te vull lo restant..."
Metge, Bernat Lo Somni 40, Lo primer tractat

"Dihent de paraula, o fahent de fet; per venjança, ab clamor o sens clamor, en presencia o en absencia, desonria a son prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 602, primer punt, cap. tretzè

"... e Balaam, cegat de sos irats pensaments e apetits, cridava, donant a colps a la somera, dient: -¡Tira avant! ¿No iras? ¡Ea! ¡Gara si jo descavalch!"
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII