DESORDONADAMENT adv.
Desordenadament.
"Empero si desordonadament jurara de sants ho de santes, segons es dit desus de Nostre Senyor, que pac .ij. ds." Arxiu de la Pobla de Lillet Any 1422. Vol. XXI, f. 279.
"Car, qui per voluntat se vol regir, molt ensopega e viu desordonadament e tal voluntat es nuda e despullada de tota raho." Sentències morals MS. de Sant Cugat
| | |