DESFERMAR v. a.

Deslligar, soltar.

"... que ls dits macips o dos almenys d ells jaure sien tenguts dins l estable... per tal que si alcuna de les dites besties de nits s esdevenia desfermar, aquella encontinent fermen."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Homens de la escuderia

"Com nos stants e vinents dijous pus prop passat en lo loch de Binaçet per caçar lo cervo se haien desfermades dues mules de nit..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.872, f. 79 v) Comune sigilli secreti 6, reg. 1.872, f. 79 v, § 1, l. 4 (Joan I, 1389)

"... et lo dit en Bugaresa, lavos batlle, respos et dix que lo roci s ere desfermat..."
Procés del crim del castell de Guàrdia Alada Any 1396