DESESPERAR-SE v. refl.

Lliurar-se a la desesperació.

"¡O, com te desesperaras, quant veuras que es passat lo temps del merexer, e que de tots punts has perdut Deu e lo seu Regne, e tota sperança de james haver la sua gracia e la sua merce!"
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.606, tercer punt

"No t desespers al temps del teu treball, mas esta en bona sperança de la ajuda de Deu, car aytal ferma sperança e fe ajuda a l hom en vida e en mort."
MS. n. 216, f. lxxxxv, c. Bib. Univ. València

"Yo m desesper, / si los merits meus guardes,
yo m enug molt / la vida com allongue,
e dupte molt / que aquella fenesqua."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 100, CV