CROIXIR v. n.

Fer sentir un brogit sec, referit a les dents, de la fusta quan esclata.

V. cruixir, esclafir.

"... les quals ab los cabells eriçats, croxint les dents, tanquen e estrenyen los punys."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 22

"per sa muller,
renyant, gronyint,
e, presomint
ffos fill bastart,
anava n part
les dents croxint."
Roig, Jaume Spill 1.922