CRIDAR v. a.

Fer crida, anunciar públicament; proclamar.

"Nos veem que ls taverners con volen vendre lur vi, que primerament lo fan cridar per tal que hom sapia en qual loguar se ven ni a quant se ven."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 19, cap. 122

"Negu no sia tengut de fer cridar vi, oli o coses venals, ne sia tengut d aver pes de Seyor."
Franqueses de Mallorca De vi a cridar o altres coses

"Cada u pusca si fer cridar, e puscats les coses vostres a qui us placia fer cridar."
Franqueses de Mallorca De les crides

"Pero si alqu ho alquns volien deffenssar alquns camps seus, fets los cridar per deffenssar si deguda causa es..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 186

"... que poguessen tenir sa ley en cridar e en jutjar los sarrains, aixi con lur ley era e havien acustumat..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 440

"Item que nigun taverner o altre qui vena vi en menut no gos stancar pus lo hage cridat ni les mesures hi hage posades, ni l gos pujar de preu fins sia en la salsera hont lo haura ubert, e, si lo contrari fara, que pach de ban .l. sous... Empero entès que puis hage venut fins en la salzera hon l aura ubert, que l puga stancar, e, apres passat un mes apres que l haura stancat, tornar a cridar a altre for segons li plaura, sens encorriment del dit ban."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV