CRIDAR v. n.
Fer un o més crits.
"Con la Princesa crida lo primer crit ho senti la Viuda reposada e hague plena noticia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVIII
"Mes apres un poch los sarrahins cridaren molt fort, e, guardants les galeas e taridas partir, donaren veus entro al cel, e los cristians cridaren fortment per so que no semblassen espahordits." Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVIII
"... la Duquessa de Baviera que a la porta de la lliça stava sperant la exida de aquells mals homens, los corregue ab les ungles a la cara cridant grans crits: -Traydors!..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22
| | |