COVENIR v. n.

Convenir, caldre, ser necessari.

V. convenir.

"E si algu desigas aver aquell molto, necessariament se avia a combatre ab aquells bous; e si d els agues victoria, covenia que ls fes arar e girar aquella terra on eren..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 197

"¡ay de mi, trist!, / de tal dolor indigne
a la qual sols / plorant cove que fuja."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 55, VI