CORTESIA s.
Polidesa, civilitat, urbanitat.
"E dien que ell lavors crida dient: -O Deu! ¿Hon es cortesia? -Respos ella axi: -Foll es qui spera cortesia fahent vilania." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.555, cap. XXVI
"Cortesia naix de noble linatge e tem vergonya." "Cortesia parlar, cortesament menjar, e conquerras paria e amistat." "Bones costumes ab cortesia comencen." Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxx, d. Bib. Univ. València
"Com sou gentil, / usau de cortesia, Pus contra vos/ no pens haver errat," Rocabertí Glòria d'Amor 210
| | |