CONVIT s.
Acte, especialment àpat, a què hom és invitat.
"E ells, los orats, mes curen de fer convit temporal... que espiritual." Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, f. 79
"... e en la Calabria havia molt honrrat rich home cavaller poblat de Cathalunya e Darago e del pays mateix, e axi lo senyor rey anava de convit en convit e de plaer en plaer." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CL
"E nos convidam lo: e el dix nos que ns graya molt lo convit, mas que el no menjaria defora de la vila, que vedat li era per son senyor, mas que be s tenia per convidat e per honrat de nos." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 274
| | |