CONTENTAR v. a.

Fer content, donar satisfacció i plaer a.

"... e Tirant li feya moltes caricies, e dava li de sos bens e confits e altres lepolies perque pogues contentar al Solda."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLIV

"Donchs, puys no es / fi que l home contente
en los dos mons, / raho es que n Deu sia,
car, sino ell, / altre no s trobaria
que fora Deu / a l entendre s presente."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 315, CXII

"... fou exposat com lo senyor Rey deya com ell no poria donar orde que... ell formas assi la cort, mas que la principiaria per tot lo mes de octubre propvinent e la continuaria mig any continuu, posat que la Ciutat fos contentade en les .xxx. florins d or. E si no era contentada, tant fins que la Ciutat sia contentada..."
Novells ardits 10 d'agost de 1460

"Presta li l cos:
ben contentada,
resta prenyada"
Roig, Jaume Spill 8.714