CONQUERIR v. a.

Sotmetre per les armes.

V. conquerer, conquerre, conquestar, conquistar.

"... e dix li com en la illa de Colcos havia un molto qui havia la vadilla d or e si ell lo podia conquerir que li seria gran renom e gran fama..."
MS. 352, f. 146. Bibl. de Catalunya

"... que nos havem paor que no s tart tant que los sarrains no s enfortesquen, e puys no ls porem conquerir tan leu: e valria mes que ara, ab la paor que han, los conquerissem, que no puys, quant se seran regonoguts."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 89

"Certes, ço dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l ha donada a altre e menys aquell qui la ha presa, car mon linatge l ha conquesa l espa."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLIII