CONQUERER v. a.

Conquerir, conquistar.

V. conquerir, conquerre, conquestar, conquistar.

"don li la gleysa de Roma Çerdenya ab certa ajuda que li faça ab que la puscha conquerer..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 20

"Can hom la cosa pert que conquer ab trebayl
Cent tants mays se n espert, perque l no garda l fayl."
Guillem de Cervera Proverbis de Guillem de Cervera 1.071

"per que s tany que us dejam orar
et en vos tal esper aver
que de vos puscam conquerer
misericordia e perdo
en la nostra oracio."
Llull, Ramon Medicina de pecat 4.796

"Axi s conquer / en aquest temps aymia;
cobles e lays /dances e bon saber
lo dret d amor / no poden conquerer:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès

"E l ajustament d aquell tresor molts nobles barons, per mondanal ambicio e cupiditat de avaricia, qui es mare de tots mals, volgueren a si conquerer."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 218