CONCITAR v. a.

Provocar un sentiment advers d’algú contra algú altre.

"Donchs, carn, llegums,
ni lo perfums,
per que conçiten
apetits çiten,
no n uses guayre;"
Roig, Jaume Spill 10.135

"... en la hordonança d aquest libre se conte en escrit tot ço que de tota la historia universalment e particular fon fet, e que fon lo comensament de les enamistats e dels escandels que concitaren Grecia contra los Troyans; ..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 122