CONCITACIÓ s.

Acció de provocar un sentiment advers d’algú contra algú altre, concitar.

"... que continuu la inquisicio contra los homens del sagramental, per raho de la concitacio, resistencia e altres crims per ells comeses contra nostres officials..."
Orde del rei Ferran a P. Becet 19 de novembre de 1414, Ed. Martorell, doc. VII

"... que alguns desafrenats, no tements Deu ne la correccio de nostra senyoria... e, tant com en ells es, fan concitacions e procuran escandols contra la dita Aljama e singulars d aquella."
Lletra de Joan I A l'arquebisbe de Tarragona. Saragossa (20 de juliol de 1380). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.961, f. 48 v)