CANTAR v. a.

Proferir sons amb modulacions melodioses de la veu.

V. xantar.

"... e tenint Ipolit lo cap en les faldes de la Emperadriu, ell la suplica que cantas una canįo per amor sua, la qual cantava ab molt gran perfeccio e de bona gracia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"Stavan li davant tres donzelles les quals ab diverses veus cantant se concordaven ab ella, e certes, si los angels cantaven davant lo Salvador maior dolįor no porien mostrar."
Rubiķ i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83

"Item que manam donar caritativament a .j. orat qui cantava en ffrances .j. fflori."
Lletra de la reina Maria A Bernat de Galbes (Barcelona, 2 de maig de 1422). Arxiu Corona d'Aragķ (reg. 3.218, f. 2 v)