CANA s.

Cabell que s'ha tornat blanc. El plural designa generalment la vellesa.

"E Deus ho jaqueixca a mi vaher, e hi pusca en mes veylles canes ajudar d aquell poch poder e saber que Deus m a comanat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXX

"... nodri l axi com infanta ab vestedura de fembra, e axi lo dit Anxilles podia fogir a la guerra e viure en repos longament e veure les canes dels darres dies de la sua vellesa."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 169

"E aquestes medecines valen a dolor de malaenconia e de la fleuma e de les juntures, e solu e trau la fleuma viscosa, e tarde el venir les canes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 89, a