CALAR-SE v. refl.

Anar-se'n descendint d'una terra alta vers la baixa; baixar de nord a sud en una navegació.

"... reeberen letres del Consols de la vila de Cobliure ab que ls avisaven com la galera d en Bonet havia pres .i. leny de genoveses e que en aquellas mars deffora havia .v. naus de genoveses, les tres armades e duas qui van en Flandes e s devien calar vers aquestes parts."
Novells ardits 13 de juliol de 1454

"E isqueren li los honorables Consellers baix vers lo Prat per tant com lo dit senyor Rey per la riera qui es dassa lo Hospitalet se cala per cassar vers lo stany."
Novells ardits 15 de març de 1455

"... e faeren la via d Estrangol, a d Estrangol calaren se en Calabria e vengren dretament a la Manthea..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CV