BRANDIR v. a.

Agitar amb la mà abans de ferir o de llançar.

V. esbrandir.

"E axi van brandir lurs armes contra aquella e maneçaven li de donar mort perdurable."
Visió de Tundal (Clares Valls) 685. Llegendes de l'altra vida.

"... besa la croera de la espasa e senyi s ell mateix la dita espasa, e puys com la s ach sinta, trague la de la bayna e brandi la tres vegades: e la primera vegada que la brandi, desafia tots los enamichs de la sancta fe catholica..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII