BLASMAR v. a.

Desaprovar, reprovar, vituperar.

"Negun de aquells qui blasmen la mort no l a assaiada: entre tant follia es blasmar ço que hom no conex."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXXI

"E donchs ¿qui poria rependre Curial si vol be a la Guelfa? A la fe blasme l qui vulla, que no ho fare yo..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 88

"A ton amich loa lo seu be e blasma lo seu mal."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiij, c. Bib. Univ. València