BLANDIR-SE v. refl.
Mostrar-se negligent.
"... en no blandir se del servey de Deu per algun delit temporal..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.387, tercer punt
"E per ço que nosaltres no ns blandiam per tal de nostra enfermetat, mana li que prengues un poch de vy." Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. IX v
| | |