BLANDIR v. a.

Mostrar-se favorable amb algú, afalagar.

V. blandre, cf. Llibre de Consolació, blandexen.

"... e veents que blandir en aço a vos ni a altres no es sino torb e destruccio de nostra empresa..."
Itinerari de Joan I n. 361

"... vos manam altra vegada con pus expressament e streta podem, que decontinent executets plenament sens alguna dilacio los manaments dessus dits, no donets manera que per blandir o favorajar los dits olim officials provoquets nostra indignacio sobre vos."
Lletra del rei Martí Al batlle general de Catalunya, (11 d'abril de 1402)/ lletra num. 5