BLANCOR s.

Blancura o blanquesa de l'ull; albugo.

"Altre alcoffol a tolre blancor que a estat .xxx. anys per guarir: prenetz espuma de mar, fetma de luert... ana , suc de acori, e fetz ne polvera e posatz ne als huyls tots dies .ij. vegades o .j., tro que sia desfeta la blancor. Aquesta medicina no fal a blancor d uils a guarir."
Tròtula de Mestre Johan 7 b

"Item a aço matex: prin aquells vermens que s fan en los murs e son blanchs e han molts peus, e crema los, e met de aquesta polvora en los uylls, ço es en la blancor, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij, c. Bib. Univ. València